Récits et images rupestres en pays kongo
Masolo mpe bilili bia mabanga o mboka Kongo
Récits et images rupestres en pays kongo
Masolo mpe bilili bia mabanga o mboka Kongo

Crédit : Geoffroy Heimlich, numérisation Ministère de la Culture/Centre National de Préhistoire
Les images rupestres sont étroitement liées à des traditions orales. Enquêter sur ces traditions permet de mieux comprendre le lien entre ces images, les mythes, les rituels et leurs résonances sur la vie des Kongo aujourd’hui.
Bilili na mabanga bizali masapo. Koluka koyeba mambi ma bokoko na maye mazali kosangisa bilili, bizaleli, bokoko bwa tango wana mpe bomoyi ya Bakongo ya lelo.

Koluka koyeba mambi ma bokoko na maye
mazali kosangisa bilili, bizaleli,
bokoko bwa tango wana mpe bomoyi
ya Bakongo ya lelo.

Na ngomba ya Lovo, bizaleli binso biye biyebani bizali kolakisa mbotama mbala mibale. Mbotama ya liboso ezali oyo ya bikelamo ya mike mike ya nzoto ndenge na ndenge oyo bilili bia bango bizalaka o mabanga mpe babunga. Eleko bapanzani, mabundu ya Bakongo bayaki kofanda o mabele ya bikelamo ya makamwisi babiangaka Bafulamengo, Mbwidi Mbodila, Mbaka na bizaleli biye bayekolki na ngomba ya Lovo. Basololaki mpo na Bambaka na Batwa te, zambi bazali mikuse (les nains, les pygmées). Bafulamengo bazalaka batuli (les forgerons, basali bia bibende), mosala ya lokumu. Bazali baye bayebi mabombami na maye matali bolambi bibende liboso
Na ngomba ya Lovo, bizaleli binso biye biyebani bizali kolakisa mbotama mbala mibale. Mbotama ya liboso ezali oyo ya bikelamo ya mike mike ya nzoto ndenge na ndenge oyo bilili bia bango bizalaka o mabanga mpe babunga. Eleko bapanzani, mabundu ya Bakongo bayaki kofanda o mabele ya bikelamo ya makamwisi babiangaka Bafulamengo, Mbwidi Mbodila, Mbaka na bizaleli biye bayekolki na ngomba ya Lovo. Basololaki mpo na Bambaka na Batwa te, zambi bazali mikuse (les nains, les pygmées). Bafulamengo bazalaka batuli (les forgerons, basali bia bibende), mosala ya lokumu. Bazali baye bayebi mabombami na maye matali bolambi bibende liboso
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
En arrière-plan,l’étang habité par les esprits locaux simbi.
et son fils.
ancien chef traditionnel du village de Kanka.
par Bernard Divangambuta.
Extrait sonore de cérémonies avec Bernard Divangambuta, mixé par ARTE Radio :
Avec les mafulamengo et les mbwidi mbodila, les esprits locaux simbi sont réputés être les auteurs de ces peintures. Au nord-ouest de Lovo, à proximité d’un ancien village et de son cimetière, dans le lit d’une rivière à sec pendant la saison sèche, se trouvent près de 940 gravures d’une grande richesse stylistique, sur environ cinquante mètres de long. Le chef traditionnel qui a autorité sur le site, a indiqué que douze de ces esprits locaux dénommés simbi seraient gravés dans la pierre. Il pense que ce ne sont pas ses ancêtres qui sont les auteurs de ces gravures rupestres. Pour lui, ces ancêtres ne faisaient des offrandes aux simbi que pour obtenir leur bénédiction. Il perpétue lui-même ce rituel avant d’accéder aux sites en offrant aux ancêtres et aux esprits simbi du vin de palme, des noix de kola, des graines luzibu et des champignons médicinaux tondo.
L’ensemble de ces traditions insère donc incontestablement l’art rupestre au sein de l’univers rituel de ceux qui aujourd’hui vivent dans et autour du massif du Lovo. Mais la vision qu’en ont les gens de notre époque ne correspond pas forcément à celle qu’en avaient ceux qui vivaient au temps où ces peintures et gravures ont été faites, il y a plusieurs siècles. Comme souvent en Afrique, les images rupestres sont considérées comme l’œuvre de peuples mythiques, qui ont précédé les habitants actuels sans leur être apparentés. Ces anciens possesseurs du sol sont restés maîtres des éléments.
Na boyoki masolo ma Mafulamengo na Bambwidi Mbodila, bazali kokanisa ete bilili ya mabanga esalama na milimo ya mboka oyo babengi Bisimbi. Na Lovo, na eteni ya likolo mpe na ngambo moyi mokolala pene pene na mboka moko mpe esika bazalaki kokunda bibembe, okomona na ebale oyo ekawukaka na tango ya elanga bilili ebele, 940 ya bonzenga be, na eteni ya molayi 50 m. Nkumu ya mboka oyo andimaki bayekola bilili wana, alobi bilili zomi na mibale bizali na mabanga ezali ya Babisimbi. Azali kanisa ete ezali bakoko ba yeye te. Baye basala bilili bina zambi bazalaki kopesa Babisimbi mabonzabobele mpo na bapambolama. Ye mei azali kowumela na bokoko wana na kosala bobele lokola bakoko na bopesi mabonza : Masanga ma mbila, makasu, nkeni ya luzibu to mayebo ya bonganga oyo ebengami tondo.
Bosaleli bwa bakoko bizali kolakisa ete mambi ma bilili na mabanga ezali na motuya monene mpo na baye bafandi na ngomba ya Lovo. Lolenge batu ya lelo bazali komona mambi makeseni na batu ya kala baye bazalaka na eleko basalaka bilili bina na mabanga, bileko bileka kala. Bilili na mabanga o Afrika elakisi mingi nde baye bazalaka bakolo mabele. Bazali bandeko ya bato ya lelo te, bakolo mabele ya kala bazali bakonzi ya maye matali mokili lokola (mbula, moyi).
Na boyoki masolo ma Mafulamengo na Bambwidi Mbodila, bazali kokanisa ete bilili ya mabanga esalama na milimo ya mboka oyo babengi Bisimbi. Na Lovo, na eteni ya likolo mpe na ngambo moyi mokolala pene pene na mboka moko mpe esika bazalaki kokunda bibembe, okomona na ebale oyo ekawukaka na tango ya elanga bilili ebele, 940 ya bonzenga be, na eteni ya molayi 50 m. Nkumu ya mboka oyo andimaki bayekola bilili wana, alobi bilili zomi na mibale bizali na mabanga ezali ya Babisimbi. Azali kanisa ete ezali bakoko ba yeye te. Baye basala bilili bina zambi bazalaki kopesa Babisimbi mabonzabobele mpo na bapambolama. Ye mei azali kowumela na bokoko wana na kosala bobele lokola bakoko na bopesi mabonza : Masanga ma mbila, makasu, nkeni ya luzibu to mayebo ya bonganga oyo ebengami tondo.
Bosaleli bwa bakoko bizali kolakisa ete mambi ma bilili na mabanga ezali na motuya monene mpo na baye bafandi na ngomba ya Lovo. Lolenge batu ya lelo bazali komona mambi makeseni na batu ya kala baye bazalaka na eleko basalaka bilili bina na mabanga, bileko bileka kala. Bilili na mabanga o Afrika elakisi mingi nde baye bazalaka bakolo mabele. Bazali bandeko ya bato ya lelo te, bakolo mabele ya kala bazali bakonzi ya maye matali mokili lokola (mbula, moyi).
Avec les mafulamengo et les mbwidi mbodila, les esprits locaux simbi sont réputés être les auteurs de ces peintures. Au nord-ouest de Lovo, à proximité d’un ancien village et de son cimetière, dans le lit d’une rivière à sec pendant la saison sèche, se trouvent près de 940 gravures d’une grande richesse stylistique, sur environ cinquante mètres de long. Le chef traditionnel qui a autorité sur le site, a indiqué que douze de ces esprits locaux dénommés simbi seraient gravés dans la pierre. Il pense que ce ne sont pas ses ancêtres qui sont les auteurs de ces gravures rupestres. Pour lui, ces ancêtres ne faisaient des offrandes aux simbi que pour obtenir leur bénédiction. Il perpétue lui-même ce rituel avant d’accéder aux sites en offrant aux ancêtres et aux esprits simbi du vin de palme, des noix de kola, des graines luzibu et des champignons médicinaux tondo.
L’ensemble de ces traditions insère donc incontestablement l’art rupestre au sein de l’univers rituel de ceux qui aujourd’hui vivent dans et autour du massif du Lovo. Mais la vision qu’en ont les gens de notre époque ne correspond pas forcément à celle qu’en avaient ceux qui vivaient au temps où ces peintures et gravures ont été faites, il y a plusieurs siècles. Comme souvent en Afrique, les images rupestres sont considérées comme l’œuvre de peuples mythiques, qui ont précédé les habitants actuels sans leur être apparentés. Ces anciens possesseurs du sol sont restés maîtres des éléments.